La Fúmiga és un estat d’ànim. Aquell lloc on arribem quan ens sentim feliços, radiants i plens de joia. Sense cap mena de dubte, són la millor recepta per a celebrar, ballar i sentir-nos vius i vives.

Es van foguejar en la tradició de bandes nascudes arreu del País Valencià, que el clapegen de nord a sud i el cobreixen també d’est a oest, adobats en tota eixa noble nissaga de xarangues, cercaviles, àmplies seccions de vent i de percussió. I aquest col·lectiu de dotze músics d’Alzira format en 2012, ha acabat per convertir-se en un dels relleus naturals d’aquells grups valencianoparlants que ostentaven major capacitat de convocatòria fins fa uns anys: Orxata Sound System, La Gossa Sorda o Aspencat.

El seu estil beu de la música de carrer, les xarangues i les brass bands, i es barreja en algun punt del camí amb els sons més pop, indie, ska, disco, llatins, tropicals, electrònics… Una fusió sonora que executen amb gran virtut. I ho fan sempre amb esperit festiu, consciència social i col·lectiva, obertura de mires i cançons que tenen això que sembla fàcil, però és molt difícil: capacitat de connectar amb el gran públic. Arrelar en la seua memòria i també fer-la ballar.

Tot està per fer (Halley Records, 2024) és el títol del seu últim treball, el tercer llarga durada que han publicat després dels seus anteriors àlbums Fotosíntesi (Halley Records, 2021) i Espremedors (Halley Records, 2019). L’expressió “tot està per fer” és, lluny d’un missatge pessimista, una oda a l’evolució, al constant canvi, al trencament de la rutina i al creixement personal. La Fúmiga defensa que la vida no està predestinada, que sempre queda molt per a descobrir i per a fer, sense importar l’edat, la condició o el moment personal que es visca. Parlen d’amor, de deixar anar, d’emprendre el vol, de fer passos, de pensar en un mateix sense oblidar l’entorn més pròxim… Tot això amb col·laboradors de luxe com The Tyets, Ginestà o Figa Flawas, que es sumen als dels anteriors treballs com Zoo, Suu, Pupil·les, El Diluvi o Samantha.

Els seus discs alberguen cançons que acumulen milions d’escoltes, com “Mediterrània”, “Havia de passar”, “Ja no fa mal” o “Finals”. Cançons que no només ressonen fort a les plataformes digitals, sinó també als seus directes, en els quals fan bandera de l’empatia, l’autoestima (i l’estima també als altres) i la lluminositat.

El resultat: concerts contundents, vibrants i plens d’emoció. Una fórmula tan irresistible com eficaç.