Manifest Feslloc 2019

País valencià: Terra, llengua i feminisme!
Feslloc 2019

Enguany, hem volgut reivindicar la nostra singularitat i subratllar el caràcter transformador del festival, perquè anar al Feslloc no és el mateix que assistir a qualsevol altre festival a escoltar música. Els milers de feslloquers i feslloqueres de base que ens acompanyen cada any ho saben prou bé, però ara que els discursos feixistes i la persecució de la cultura són -una altra vegada- el pa de cada dia, volem dir-ho als quatre vents: que no tornen els temps foscos, «que la prudència no ens faça traïdors». Com deia l’Ovidi, «Va com vull, com volem».

El Feslloc duu des de 2007 obrint camí a la música feta en la nostra llengua des d’un poble menut del nord de la geografia valenciana i, per tant, allunyat dels centres de poder i de l’atenció mediàtica.

A més, és un festival independent perquè és possible gràcies al suport de la nostra gent i no depèn de subvencions ni de grans empreses per a existir. És un festival sense afany de lucre, pensat com una plataforma per a donar suport a la llengua i la cultura del nostre país i, alhora, per a la promoció d‘una xicoteta població, per construir a poc a poc, des de baix i des de l’esquerra, una societat millor per a tots i totes.

Sortosament, el Feslloc ja no és una illa perduda en un immens oceà musical, com quan vam començar, però sí que continua sent un projecte únic, o gairebé!

Al Feslloc entenem la cultura com una eina del carrer per expressar malestar i construir alternatives, per aprendre a fer i reivindicar per a tots i totes una vida que pague la pena viure. La cultura no és un terreny neutre o desproveït de càrrega política -com no ho és cap espai de la vida-, i no posicionar-se és una posició, sovint la de l’status quo.

Diem «terra», perquè volem ser un festival ruralista, ecologista, però també un festival del País Valencià, sense complexes. Un festival de la gent treballadora i de la joventut crescuda en precarietat perpètua, que s’esforça per a fer créixer una cultura minoritzada i una manera d’entendre el món. També, per això, estem disposats a ajustar els nostres preus tant com siga possible, respectant els drets dels treballadors i de les treballadores de la música que fan possible el Feslloc.

Diem «llengua», perquè volem la normalització del valencià com a llengua d’expressió artística i cultural, però també de convivència. És un objectiu irrenunciable! Aspirem – sense entrar en lluites ni comparacions estèrils amb ningú– a que la nostra programació continue sent la de major qualitat de l’escena de la música en valencià. No ho considerem una limitació, sinó una qüestió de conviccions i de coherència, que tampoc ens fa excloents de propostes musicals fetes en altres llengües, sempre que no siguen incoherents amb el principis que defensem.

Cridem «feminisme», perquè no podria ser d’altra manera. Així com reivindiquem que el Feslloc és un espai lliure d’agressions LGTBIQA, antiracista i antislamòfoba. En la nostra programació, especialment en els últims anys, hem procurat que les dones tingueren el protagonisme que es mereixen en el cartell musical i en les xarrades i activitats complementàries del festival -enguany, per exemple, hem programat un taller d’Autodefensa feminista no mixte, una xerrada sobre l’extrema dreta, o una sobre migració-. Amb l’horitzó d’una d’una societat igualitària en tots els àmbits de la vida, cal dir que sempre ha hagut una important presència femenina en l’escena del Feslloc, de totes totes superior a l’existent en altres esdeveniments programats arreu de la nostra geografia musical. I hem continuant treballant en aquest sentit per fer el Feslloc amb més dones a l’escenari de la nostra història.

Però la nostra mirada femenina no s’ha limitat al plànol artístic, o formatiu, també l’hem adreçada a l’organització o a les instal·lacions. Així, incloent conscientment dones en la presa de decisions, o en l’arquitectura de gènere de tots els espais, incrementant la il·luminació, per exemple. Tot això, segurament, no haguera estat possible sense la col·laboració activista i desinteressada del voluntariat del festival, amb forta presència femenina, i de les activistes del punt violeta, que sovint ens han fet aguditzar i corregir la perspectiva de gènere.

Amb els peus tocant la terra, des d’una perspectiva social i feminista de la vida, i des de l’estima insubornable cap a la nostra llengua, el Feslloc manté intacta l’aspiració de treballar per una societat en mans de les classes populars, capaç de crear i mantindre espais de diversió, aprenentatge, convivència i cultura. Per tot açò, amb humilitat però també amb determinació, el Feslloc manté el propòsit fundacional de construir estructures culturals i socials capaces de transformar la societat que conforma el nostre país i per extensió, d’una o d’altra manera, del món.