Maio

Maio Serrasolsas Moreno va nàixer un primer de maig de finals dels noventa, a Sant Andreu (Barcelona). Nàixer el dia de les treballadores i haver crescut a un barri tan combatiu com alegre no podia ser casualitat. És així com la Maio entén també que la música, quan no la desaparelles de la política (així en general), sona molt bé.

Fa quasi 10 anys que creix amb Akelarre, un projecte a mitges amb la seua germana bessona Júlia Serrasolsas (Ginestà) amb el que, juntes, han aprés a fer música tot desconstruint-se, revisant-se i coneixent món cada finde que tenien concert. Amb Serrasolsas us vindrà Ginestà al cap, i amb Akelarre segurament recordareu el video viral de “no somos amigas, nos comemos el coño”.

Des dels marges (Propaganda pel Fet!, 2021), el disc de debut de Maio, contenia 9 cançons estilísticament ben diverses, on trobàvem una artista que combinava amb desimboltura i subtilesa tant peces íntimes i tranquil·les, gairebé nues, com ritmes festius pujats de BPMs, sintètics, tropicalistes i reggaetoneros.

Suau (Propaganda pel Fet!, 2023), el segon disc de Maio, conté 10 noves perles de cançó pop electrònica amb espai per reggaetons lents, punk electrònic i bombos a negres. Estem davant d’un segon àlbum de melodies precioses on l’amor, l’amistat, els vincles sincers i l’empoderament col·lectiu són la pedra angular creativa. Un disc tan bonic com reivindicatiu, en què l’artista fa d’allò íntim i personal una consigna política per transmetre’ns calma, sensualitat i dolçor a parts iguals.